HOMER

 

Homer és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i l'Odissea. També se li atribueixen un seguit d'obres menors que són conegudes com els Himnes Homèrics. Avui, els Himnes es consideren obres posteriors, però molts continuen considerant Homer com l'autor o compilador de les epopeies. S'ha especulat que Homer fos un aede, o poeta culte lligat a la cort del seu moment, en oposició a la teoria que indica que seria un rapsode itinerant que declamava per al poble.

Dionisos i els pirates (VII)

De Dionisos, ara, el fill gloriós de Semele,
faré memòria, de com es mostrà al rompent de l´estèril
mar, en un penya-segat, amb tot l´aspecte d´un home
jove, adolescent; flotants cabells d´atzabeja
li queien i un mantell porpra lluïa a les fortes espatlles.

Uns pirates, tot d´una, amb la seva nau ben bancada,
ràpidament hi acudiren per damunt del salobre
vinós, que eren tirrens. Un mal fat els menava. El van veure,
es feren l´ullet, baixaren de cop, i , agafant-lo,
el van asseure a la nau, i el cor se´ls omplí d´alegria:
es deien que ell era fill d´un rei dels que Zeus avidola,
i decidiren de lligar-lo amb penoses cadenes,
que no el retenien: les manilles de vimet
li queien de les mans i dels peus; assegut, els somreia
amb els seus ulls d´atzur. El timoner va adonar-se´n,
va escridassar els seus companys i de seguida va dir-los:

"Desgraciats, és un déu aquest que agafeu tot lligant-lo,
un déu fort; no el podrà transportar la nau ben obrada.
Qui sap si es tracta de Zeus, de Posidó o bé d´Apol.lo,
el d´arc d´argent, perquè gens no retira a cap d´entre els homes
que moren; és com els déus que tenen estatges olímpics.
Au, sens triga, damunt la terra negrosa aviem-lo,
sense posar-li per res les mans al damunt, que aixequi
irat terribles ventades i un huracà formidable."

Això va dir i el patró va increpar-lo amb mots odiosos:

"Mira el vent, pobre ximple, i tiba la vela al navili,
agafa tot el cordam, que del vent els companys tindran cura !
Estic segur que arribarà a Egipte o a Xipre,
qui sap si no als Hiperboris, o bé més enllà. Però a l´últim
ens durà certament on té amistats i riqueses
i els germans: un numen, sí , un déu ens l´envia."
Amb tals mots, dreçà el pal i la vela tibà del navili
i l´oratge l´inflà de ple a ple; llavors estiraren
les cordes i al moment se´ls mostraren uns fets portentosos:
primer, un vi s´escolà per la negra nau ivarsosa,
dolç de beure, tot olorós; una flaire divina
va escampar-se i els mariners s´astoraren en veure-ho.
I al punt sorgiren ceps fins a dalt de tot de la guaira,
a cada cantó, dels quals penjaven a dojo
raïms; pel pal s´enroscà una heura florida i negrosa
ja brotonada; en la qual creixien esplèndides baies.
I sorgiren corones a tots els escàlems; en veure-ho,
ràpidament els pirates manaren ciar cap a terra
al timoner. El déu, al combés de la nau, va tornar-se
lleó terrible de fort rugit; i , al bell mig, aleshores,
un ós de coll pelut suscità en senyal de prodigi.
Es dreçà furiós, i el lleó, al combés, a la punta,
de biaix mirava terrífic. Porucs, escaparen
a popa, prop del pilot que tenia l´entranya serena.
Estaven tots glaçats. El déu, de sobte, va botre
i enxarpà el patró. Els altres, fugint de fortuna
tan trista, van saltar al salobre diví tots alhora
i dofins s´hi tornaren; del pilot, al contrari,
se´n compadí: l´aturà, el feu ben feliç i va dir-li:

"Cap por, Hecàtor diví, que al meu cor caigueres en gràcia.
Sóc Dionisos, que braola molt fort, i Semele,
la cadmea, em parí, que amb Zeus va unir-se amorosa."
Salut, oh fill de Semele, d´ulls gentils: qui no pensa
en tu, no pot compondre cap cant amb gens de dolcesa!

A DIONISOS (XXVI)

Entono el cant pel cenyit amb heura i brogent Dionisos,
fill il.lustre de Zeus i la gloriosa Semele,
el qual nodriren les Nimfes de rulls bonics, que el reberen
al seu si del Pare suprem: el criaren amb cura
a les coves de Nisa. Cresqué com el Pare volia,
en un antre flairós. I fou comptat entre els númens.
Quan ell, que havia de ser tan cantat, ja les dees l´hagueren
agambat, aleshores va córrer per valls i per boscos
d´heure i llorer coronat; al seu darrere el seguien
les nimfes, que ell precedia i el bosc immens ressonava.
Salut, oh déu de la bella verema, tu, Dionisos!
Dóna´ns d´arribar joiosos als temps que s´atansen
i a molt més encara al llarg de nombroses anyades!

A DIONISOS (I)

Diuen uns, oh cabrot, fill diví, que al cap de Dracanos,
d´altres que a l´Ícar ventós, i d´altres que a Naxos, i encara
d´altres que vora de l´Alfeu, el riu ple de gorgues,
t´infantà, de Zeus que en llamp s´adelita, Semele;
d´altres diuen que tu, a Tebes, Senyor vares néixer;
i menten tots, que , per amagar-ho a Hera de braços
blancs,t´engendrà lluny dels homes el pare dels déus i els qui moren.
Hi ha una certa muntanya, alta i florida de boscos,
Nisa, Fenicia enllà, no lluny dels corrents de l´Egiptos....

i ells t´erigiran en llurs temples gran nombre d´imatges.
Com et féu en tres trossos, cada tres anys, així sempre,
t´immolaran els homes llurs hecatombes perfectes."
Tal digué i assentí el Cronida de celles ombrives;
i els cabells divinals s´agitaren damunt de la testa
del Senyor immortal, i el gran Olimp en va trémer.
Així parlà, i Zeus provident amb el cap va assentir-hi.
Sigue´ns propici, cabrot, amant bojal de les dones,
que els nostres cants per tu els encetem i cloem els poetes!
Sense tenir-te present un cant sagrat no fa via!
Doncs, igualment, salut a tu, cabrot Dionisos,
i a la mare, Semele, que alguns anomenen Tione.

(Traducció a cura de Manuel Balasch, Himnes Homèrics,Llibres del Mall.1974)

"Aquests himnes són, per definició, tirallongues de versos en honor dels déus de Grècia Dionís, Demèter, Apol.lo, Hermes, Afrodita, Àrtemis, Atena, Hefest, Posidó i Zeus, entre altres principals, quasi tots de l'època arcaica, que van ser denominats "homèrics" pel sol fet que estaven escrits en la mateixa mesura hexamètrica que els versos dels dos poemes fundacionals del poeta anomenat "Homer". Tenen molta grandesa, entre altres raons perquè defineixen encara més bé que la tradició èpica el caràcter entre diví i humà dels seus protagonistes." (Marginalia)