Omar Khayyam fou un poeta, matemàtic, filòsof i astrònom persa. També se l'anomena Omar al-Khayyami o ‘Umar Ḫayyām
Vaig enviar mon ànima vers el llunyà Invisible
les lletres d'altra Vida per tal que em confegís,
i, a poc a poc, a mi va retornar passible,
dient: "Jo sóc mon propi Infern i Paradís".
En l'escola i l'església el cristià, el jueu i el moro
tenen por de les penes eternes de l'Infern;
mes jo, que he penetrat el Pensament Etern,
no tinc por de l'Etern: tan solament l'adoro.
No tinc prou valor ni ciència
per anar enllà de l'ençà,
ni tinc prou intel.ligència
per viure sens pensar.
Del fons de la taverna un cant joiós sortí
que deia: "No deixem en el got ni una glànima.
Bevem de pressa, amics, abans que el fer Destí
es xarrupi d'un glop el vi de nostra ànima.
L'Alcorà és un llibre sagrat que es pot llegir
sols a glops. Glops per glops, més valen els de vi.
El que diu "No beveu" és un verset de broma,
perquè estava begut quan l'escrigué Mahoma.
Jo t'adoro, gran Déu, quan mon cavall galopa
sobre l'herba florida; jo t'adoro, oh Diví!,
molt més que en oracions, en l'escuma del vi
que canta tes lloances desbordant de la copa.
Bevem, amor, bevem: tot a l'oblit convida!
Jo, que he pensat en tot, en dos jorns de la vida
ni mai he volgut creure ni jamai he pensat,
que són: el que ha de vindre i aquell que ja ha passat.
Beure i fruir és ma vida. Tan lluny de l'heretgia
com de la religió, tranquil buido el meu got.
En casar-me amb la vida vaig dir: "Què em dus per dot",
i ella digué: "Mon dot és la teva alegria".
El jorn que hauré deixat ma vestidura externa;
el jorn que es parlarà de mi com una faula,
feu del meu fang un got, doneu-me a la taverna,
i veureu com reneixo quan l'empleneu a taula.
Sota terra, segons la llegenda, hi ha un brau
que la sosté amb les banyes. Relluents com set brases,
hi ha un ramat de set bous en l'aire llis i blau.
Bous a dalt, bous a baix, i al mig un ramat d'ases.
Vols ser sufí com jo? Vols ésser igual a mi?
Pren un granet d'haixix o beu tan sols un men
de vi; mes si tens por de l'eternal turment,
si ets musulmà, atipa't de pedres del camí.
I ben tranquils a l'ombra dels arbres, mon aimia,
amb una àmfora plena, un llibre de poesia,
un pa i una cançó que em cantis, ten per cert
que serà Paradís el que era bans desert.
Feliç aquell qui té en sa mansió tranquil.la
una bella que l'ama amb tendre i dolç afany,
que veu la perspectiva d'una nit... com un any,
i que no es preocupa del seu cos fet d'argila.
Escolta el meu consell. No el diguis a ningú.
"Suporta els sofriments i no busquis remei
enmig de tes desgràcies, no et mudis per un rei,
ni cerquis un amic perquè sofreixi amb tu."
Un cop morts són iguals el ric i el pobre;
se pot perdre un tresor... com una agulla;
sols és ric verament el que bé obra
i es dóna... com la rosa que s'esfulla.
Un niu per aixopluc, un tros de pa, una flor
per a flairar; no ser ni massa fort ni feble;
no creure ni manar, no ser esclau ni senyor,
i no tenir jamai ni mestre ni deixeble.
Si un estrany t'aprecia, tracta'l com un parent;
si un parent et traeix, tracta'l com un estrany;
si el veí cura, pensa que és un verí... excel.lent,
i si l'antídot mata, llença'l, perquè és un dany.
Sé el que l'ésser i el res tenen d'apariència;
sé el fons de tota idea noble, baixa, enlairada.
Que s'esfondri en el res tota eixa imbècil ciència
si he trobat re millor que una ànima embriagada.
Acosta els llavis teus als llavis de la tassa;
beu vi, si en tens; frueix, perquè la vida passa.
Val més repenedir-se d'haver begut massa,
que ser vell, tenir set i sentir la mà lassa.
Sacerdots, savis i vells,
i en general tot ascètic,
et declararan herètic
si no ets un ase com ells.
Sóc embriac, idòlatra, infidel! No hi fa res
el que em diuen els altres. Cada colla de tres
té una opinió de mi i a mi m'importa poc
el que pensen els altres, perquè sóc... el que sóc.
Fins els savis més pregons
per llur ciència han pouat
al pou de la veritat,
ni arribaran mai al fons.
Mes tots han estat prou febles
per no dir-ho a llurs deixebles
i han xerrat dintre les aules,
donant com a veritats faules.
Martorell, Adesiara, 2010
(Traducció del persa d’Àlex Queraltó Bartrés)
I
El torn de la vida en quatre dies m’ha passat
com l’aigua pel torrent o el vent per la prada.
Però hi ha dos dies que mai no em preocuparan,
el dia que ja ha passat i el dia que ha d’arribar.
IX
Si el que hi ha al món no és sinó vent a les mans,
i si el que hi ha és incomplet i defectuós,
pensa que tot el que veus al món no existeix,
imagina que allò que no existeix es troba al nostre món.
X
Encara que és ben ferma l’arrel de la teva permanència
i sobre el teu cos la vida és com un vestit flonjo i lleuger,
a la tenda del cos, que és com un lloc de repòs per a tu,
vigila de no aturar-t’hi massa estona, que té els vents febles.
XIV
N’arriben alguns i n’hi ha uns altres que se’ls enduen,
i no hi ha ningú a qui n’expliquin els secret.
A nosaltres, del destí, només ens en mostren una cosa:
la nostra vida és una copa que uns altres es beuen.
XX
Si deixes que la teva ànima vagaregi per aquest món,
no li permetis que visqui si no és amb alegria.
Vigila, perquè el resultat del tracte amb el món
és una vida així, i passarà el que hagi de passar.
LXIX
Alguns només pensen en sectes i religions,
i altres vacil·len entre el dubte i la certesa.
I de sobte apareix una veu que crida d’amagat:
“Oh ignorants, el camí no és ni aquest ni aquell!”
LXXXVI
Beure vi i viure feliç és la meva norma,
i fugir de la blasfèmia i del rés és la meva religió.
Vaig preguntar a la núvia del destí: “¿Quin és el teu dot?”
Em digué: “El meu dot és el teu cor pur i joiós.
CIII
Alguns diuen que el paradís, amb les hurís, és agradable,
però jo dic que el suc de la vinya encara ho és més.
Pren el que pots abastar, oblida’t del que et prometen,
que el so del timbal només és agradable de lluny.
CXVIII
Beu vi, que del cor s’endú desmesura i mancança,
i s’emporta del pensament les setanta-dues sectes.
No t’abstinguis del vi, perquè gràcies a ell,
amb cada glop que en beguis, de mil defectes et neteges.
CXXVIII
Si vols beure vi, beu-ne acompanyat dels savis,
o beu-ne alegre amb una jove de llavis vermells.
No en beguis gaire, no en facis ostentació,
beu-ne poquet, sovint, però beu-te’l d’estranquis!
CXXXII
Khayyam, si estàs embriac de vi, alegra’t.
Si jeus amb una jove bella com la tulipa, alegra’t.
Com que el nostre destí en aquest món és deixar d’existir,
tu pensa que no existeixes, i si existeixes, alegra’t.
CXXXIV
No vull res més que aquell vi rogenc que embriaga,
un llibre de poemes, felicitat i un crostó de pa.
I llavors tu i jo jaient junts en aquella ombra...
Serà molt millor aixòi que l’imperi d’un soldà.CLI
Segueix només el camí del dervix de taverna.
No cerquis més que el vi, la música dolça i l’amant;
amb la copa de vi a les mans, i a l’espatlla el càntir,
beu vi, estimada, i no pronunciïs paraules vanes.
_French_poet_Chromolithography_o_-_(MeisterDrucke-924239).jpg)
