CHARLES BUKOWSKI

 

"Figura emblemàtica i irreverent de la literatura del segle XX, borratxo abnegat, treballador atzarós a temps parcial, narrador obscè i incisiu, cronista underground, polemista… La vida i l’obra de Bukowski es fusionen en un batibull delirant de sordidesa, realisme descarnat i ironia, amb moltes llaunes de cervesa, pensions truculentes, detritus i canonades, ereccions, ejaculacions i exhibicions. Una joia. Excèntrica, grollera, llardosa. I brillant, naturalment"

SOL AMB TOT EL MÓN :

La carn cobreix l´os
i a dins li posen
un cervell i
a vegades un ànima,
i les dones llençen
gerros contra les paret si els homes beuen massa
i ningú troba a l´altre
però segueixen
cercant
de llit en llit
la carn cobreix
l´os i la
carn cerca
quelcom més que carn.
no hi ha cap posibilitat:
estem tots lligats
per un destí
estrany.
els tuguris s´omplen
els abocadors s´omplen
els manicomis s´omplen
els hospitals s´omplen
els ninxos s´omplen
res més
s´omple.

SIGUES AMABLE:

Sempre ens demanen
que entenguem el punt de vista
dels altres,
sense importar si és
anticuat
idiota, o
fastigos,
a un li demanen
que entengui
amablement
tots els errors dels altres,
les seves malbaratades vides,
encara més si són
d´edat avançada,
però, només ens fixem
amb la seva edat,
han envellit
malament
perqué han
viscut
sense inquietuds,
s´han negat
a veure,
que no és culpa seva?
culpa de qui ?
meva?
se´m demana que amagui
el meu parer
davant d´ells
per por a la seva
por,
l´edat no és un crim
però la vergonya
d´una vida
expressament
malbaratada
enmig de tantes
vides
expressament
malbaratades,
si ho és.

OCELL BLAU

Hi ha un ocell blau en el meu cor que
vol sortir
però sóc dur amb ell,
li dic queda’t aquí dins, no
permetré que ningú
et vegi.

Hi ha un ocell blau en el meu cor que
vol sortir
però jo li tiro whisky damunt i m’empasso
el fum dels cigarrets,
i les putes i els cambrers
i els dependents d’ultramarins
mai s’adonen
que estigui aquí dins.

Hi ha un ocell blau en el meu cor que
vol sortir
però sóc dur amb ell,
li dic queda’t aquí a baix, és que vols
fer-me un embolic?
és que vols
les meves obres?
és que vols que s’enfonsin les vendes dels meus llibres
a Europa?

Hi ha un ocell blau en el meu cor
que vol sortir
però sóc massa llest, només el deixo sortir
de vegades a la nit
quan tothom dorm.
Li dic ja sé que estàs aquí,
no et posis
trist.

Després el torno a ficar,
i ell canta una miqueta
aquí dins, no l’he deixat
morir del tot
i dormim junts
així
amb el nostre
pacte secret
i és tan tendre com
per fer plorar
a un home, però jo no
ploro,
plores tu?    (1992)

TIRA ELS DAUS

Si ho has d’intentar, ves fins al
final.
Si no, no cal que comencis.

Si ho has d’intentar, ves fins al
final. Això potser implica perdre amants,
esposes, parents, feines i
fins i tot el cap.

Ves fins al final.

Això potser implica deixar de menjar tres
o quatre dies.
Potser implica congelar-te
assegut en el banc d’un parc.
Potser implica presó,
potser implica burla,
mofa,
aïllament.
L’aïllament és el premi,
tota la resta és una prova
de la teva resistència,
de fins a quin punt realment vols
fer-ho.
I ho faràs
malgrat el rebuig i les
pitjors probabilitats
i serà millor que
cap altra cosa
que et puguis imaginar.

Si ho has d’intentar,
ves fins al final.
No hi ha cap altra sensació
com aquesta.
Estaràs sol amb els
déus
i les nits cremaran
en flames.

Fes-ho, fes-ho, fes-ho.
Fes-ho.

Fins al final
Fins al final.
Conduiràs la vida
cap a la rialla perfecta.
És l’única lluita
que val la pena lliurar.