Blanc sobre blau, els núvols, pel cel d´aquests matins
passen sense l´angúnia de cap ànima a dins.....
Matins de març, on sembla que la vida comenci
i nosaltres tornem, verges en el silenci,
a l´esperança del primer dia del món!
Els núvols fan el cel més blau i més pregon.
Somnis de l´aigua! Entorn de la seva peresa,
l´aire els dóna ua forma gairebé per sorpresa,
un límit en l´atzur. Fàcil com la cançó
del flabiol als llavis, plens de sol, del pastor,
la seva ombra camina sobre l´aigua captiva
dels rius, dels llacs i dels mars. I jo a la riba,
penso, en veure´ls passar, per quin caprici els déus
fan i desfan per sempre meravelles tan breus....

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada