WALT WHITMAN

 

Si vols entendre´m, vine a les serres i a les platges obertes.
La mosca que es posa al teu front és ja una explicació;
i una gota d´aïgua
i el moviment de les oles......una clau.
La maça
el rem
i el xerrac
sostenen les meves paraules.-
M´explico millor amb els nens i els rodamons
que entre les aules i les escoles tancades.
Aquell mecànic jove està a prop del meu cor
i em coneix bé.
El llenyataire que porta amb ell la destral i el cantiret
em porta també tot el dia amb ell,
el pagerol que llaura la terra s´alegra amb el so de la meva veu
i les meves paraules naveguen amb els que naveguen:
amb els pescadors
i amb els mariners.

(poema 47 de Canto a mi mateix de Whitman)

Per a mi, un bri d'herba no val menys que la
tasca diürna dels estels,
i igualment perfecta és la formiga, i així un gra de
sorra i l'ou del reietó,
i la granota arbòria és una obra mestra, digna de
egrègies persones,
i la mora pogués adornar les estances del cel,
i en la meva mà l'articulació més menuda fa burla
de totes les màquines,
i la vaca, remugant amb inclinada testa, és més bella
que qualsevol escultura;
i un ratolí és miracle capaç de sorprendre a milions de
infidels.


Fragment de Canto a mi mateix de Walt Whitman en versio de Marià Manent.

“CURULL DE VIDA, ARA, COMPACTE, VISIBLE...”

Curull de vida, ara, compacte, visible,
jo, als meus quaranta anys i als setanta-tres d’aquests Estats,
m’adreço a algú que viurà dintre cent anys o dintre alguns segles,
a tu, que encara no has nascut, adreço aquests cants, cercant-te.
Quan els llegiràs, jo, que ara sóc visible, hauré esdevingut invisible,
i tu, compacte i visible amarant-te dels meus poemes, em cercaràs,
pensant en el feliç que series si jo pogués estar al teu costat i esdevenir company teu.
Que sigui, doncs, com si estigués vora teu! (No creguis massa que no hi estic, ara.)

Crec que podria tornar a viure amb els animals.
Són tan tranquils i tan soferts!
Em quedo mirant-los dies i dies sense cansar-me.
No pregunten,
ni es queixen de la seva condició;
no van desperts per la nit,
ni ploren pels seus pecats.
I no em molesten discutint els seus deures amb Déu....
No en hi ha cap descontent,
ni apoderat per la bogeria de posseir coses.
Cap d' ells s'agenolla davant els altres,
ni davant els morts de la seva clase que van viure milés
de segles abans que ells.
A tota la terra no en hi ha ni un de sol que sigui desgraciat
o venerable.

Fragment del poema 32 de "Jo em canto a mi mateix" de Walt Whitman.

No t´aturis:
No deixis que acabi el dia sense haver crescut una mica,
sense haver estat feliç,
sense haver augmentat els teus somnis.
No et deixis vèncer pel desànim.
No permetis que ningú et prengui el dret a expressar-te,
que és quasi un deure.
No abandonis les ànsies de fer de la teva vida quelcom extraordinari.
No deixis de creure que les paraules i les poesies
poden canviar el món.
Passi el que passi, la nostra essència resta intacta.
Som éssers plens de passió.
La vida és desert i oasi,
ens fa caure, ens fereix,
ens ensenya,
ens converteix en protagonistes
de la nostra pròpia historia.
Encara que el vent bufi en contra,
la poderosa obra continua.
Tu pots aportar una estrofa.
No deixis mai de somniar,
perquè en somnis és lliure l’home.
No caiguis en el pitjor dels errors:
El silenci.
La majoria viu en un silenci espantós.
No et resignis.
Fuig.
“Emeto els meus udols pels sostres d’aquest món”,
diu el poeta.
Valora la bellesa de les coses simples.
Es pot fer poesia plena de bellesa sobre les coses petites,
però no podem remar contra nosaltres mateixos.
Això transforma la vida en un infern.
Gaudeix del pànic que et provoca
tenir la vida per davant;
viu-la intensament,
sense mediocritat.
Pensa que en tu, hi és el futur
i emprèn la tasca amb orgull i sense por.
Aprèn dels qui poden ensenyar-te.
Les experiències dels qui ens van precedir,
els nostres “poetes morts”,
t’ajudaran a caminar per la vida.
La societat d’avui som nosaltres.
Els “poetes vius”
No permetis que la vida et passi a tu, sense viure-la.

DEDICATÒRIES de Walt Whitman:

ALS ESTATS

Als estats o a qualsevol d'ells, o a qualsevol ciutat dels Estats, Resistiu molt,
obeïu poc,
Un cop l'obediència és inqüestionable, un cop l'esclavitud és total,
Un cop l'esclavitud és total, cap nació, estat o ciutat d'aquest món mai no
recupera la seva llibertat.

TANMATEIX JO CANTO L’INDIVIDU

Tanmateix jo canto l’individu
(Individual, però fet de contradiccions), jo el consagro a la Nacionalitat,
A dins seu jo hi deixo la revolta (Oh latent dret a la insurrecció! Oh insaciable
foc imprescindible!