RIMBAUD

 

EL DORMENT DE LA VALL

És un clot de verdor on canta un rierol
Tot aferrant follament a les herbes els parracs
D´argent; on el sol, des de la muntanya altiva,
Lluu: és una petita vall que escumeja de raigs.
Un soldat jove, la boca oberta, la testa nua,
I el coll banyat en frescos créixents blaus,
Dorm; està damunt l´herba, sota el núvol,
Pàl.lid al seu llit on la llum plou.
Dorm de peus als lliri-joncs. Somriu com
Somriuria un infant malalt, fa una becaina ;
Natura, bressa´l amb ardor : té fred,
Els perfums no li fan tremolejar els narius ;
Dorm al batent del sol amb la mà al pit
Tranquil. Té dos forats vermells al costat dret.

Arthur Rimbaud ( Octubre, 1870 )

SENSACIÓ

Els vespres blaus d´estiu aniré pels camins,
Espicossat pels blats, petjant l'herba menuda:
Somiador, en tindré la frescor als peus.
Deixaré que el vent banyi la meva testa nua.
No enraonaré ni pensaré pas en rés:
Però un amor inmens em sortirà de l´ànima,
I aniré lluny, molt lluny, com un bohemi,
Natura enllà, tan feliç com amb una dona.

Arthur Rimbaud  ( Març 1870)

AL CABARET-VERD

A les cinc de la tarda.
Després de vuit dies, havia fet malbé les sabates
Pels còdols dels camins. Entrava a Charleroi.
Al Cabaret-Verd: vaig demanar rostes
De mantega i de pernil que no fos fred ni calent.
Feliç, vaig allargar les cames sota la taula
Verda: vaig contemplar els temes molt ingenus
De la tapisseria. I va ésser adorable
Quan la noia de pits grossos i d´ulls vius
Aquella si que que no és un petó el que l ´espanta ! ,
Riallera, em va portar rostes de mantega
I de pernil tebi en un plat acolorit,
Pernil rosa i blanc perfumat amb un grill
D´all , i em va omplir el xop* enorme amb l´escuma
Que daurava un raig de sol retardat.

*gerra de cervesa

Arthur Rimbaud (Octubre 1870)

LA MEVA BOHEMIA (FANTASIA)

Caminava amb les mans a les pobres butxaques;
El meu abric, així s´em tornava ideal;
Caminava sota el cel, Musa!, i t´era lleial;
Ah, quines amors tan esplèndides somiava!

Els meus pantalons únics tenien un forat gros.
Follet somiador, desgranava pel camí
Versos.El meu refugi era l´Óssa Major
Al cel els meus estels feiem un dolç fru-fru.

Els escoltava, assegut al marge dels camins,
Les nits del bon setembre quan em queien al front
Les gotes de rosada com un vi vigorós;

Quan tot rimant enmig de l´ombria fantàstica,
A l´igual d´unes lires, deslligava els elàstics
dels sabatots ferits amb un peu prop del cor!