NOVALIS

 

A la llum li va ser atorgada
Una duració finita
També a la vigilia
Però el regne de la Nit està fora del temps,
Eterna és la duració del son.
Son sagrat !
Fes feliç tot sovint
Els qui s'han consagrat a la Nit
En aquesta terrenal labor quotidiana.
Només els folls et desconeixen
I no saben de cap son
Que no sigui l'ombra
Que tu, pietosa, sobre nosaltres projectes
Cada capvespre
De la Nit veritable.
Ells no et troben
En el most daurat del raïm
En l'oli meravellós
De l'ametller
Ni en la saba bruna de la rosella.
Ells no saben
Que ets tu
La qui flota a l'entorn del cor
De les tendres noies
I fa de la seva sina un paradís
No sospiten
Que ets tu
La qui obrint els cels
Véns a trobar-nos des dels antics contes
I portes la clau dels habitacles sagrats,
Missatger silenciós
Dels infinits misteris.