UNGARETTI

 

SILENCI

Conec una ciutat
que s´omple de sol cada dia
i en aquell moment tot és rapid
Un vespre en vaig marxar
Al cor hi durava el llimar
de les cigales
Des del vaixell
pintat de color blanc
he vist
la meva ciutat perdre´s
deixant
un poc
d´abraçada de llums en l'aire tèrbol
sospesos.
(Mariano, 27 de juny de 1916)

GIUSEPPE UNGARETTI
(1888-1970) (Alexandria, 8.2.1888 – Milà, 1.6.1970)

ON LA LLUM

Com onejant alosa
en l’oratjol feliç damunt les prades tendres,
lleugera et saben els meus braços. Vine.
Oblidarem la terra,
i el mal i el cel,
i la meva sang ràpida en la guerra
recordant passos d’ombres
entre rojors de noves matinades.
On ja no mogui la claror la fulla,
somnis i afanys portats a l’altra riba,
on s’ha posat el vespre,
vine, que et portaré
a les muntanyes d’or.
L’hora constant, de l’edat lliures,
en son esvaït nimbe
serà el nostre llençol.

(Trad. Tomàs Garcés)